En cada regió, la gent ha desenvolupat mètodes únics per a conrear i elaborar te. La variació en el gust i les tècniques locals ha impulsat la innovació del te al llarg dels segles. És possible resumir el procés d'elaboració del te en els següents passos:

1.    Collita

Les plantes de Camellia Sinensis han de conrear-se i collir-se com a primer pas per a fer te. Les condicions de cultiu i els mètodes de collita poden tenir un gran impacte en el sabor del te.

Els canvis en el clima, el sòl o fins i tot la vegetació poden canviar la fulla i el sabor resultant en la tassa. 

Els agricultors també poden canviar manualment les condicions de creixement de la planta per a exercir control sobre la composició química del te. Plantar te en sòl rocós o en diferents elevacions pot canviar el caràcter de les fulles collides.

El mètode de recol·lecció de les fulles també pot marcar la diferència entre un te i un altre, les fulles de te premium es recol·lecten a mà per a preservar la dolçor natural en canvi els productors en massa les cullen a màquina.

2.    Marcit

Les fulles de Camellia Sinensis deuen estovar-se o marcir-se perquè siguin flexibles per a l'elaboració.

Les fulles es col·loquen sobre tela o estores de bambú i es deixen marcir.  Els conreadors de te controlen les variables d'aquest procés amb gran precisió. La humitat i la temperatura es monitoren i controlen, i les reixetes de fulles es giren acuradament per a garantir que cada capa rebi el flux d'aire adequat. El procés de pansiment redueix el contingut d'aigua de les fulles a la meitat.

3. Enrotllat
Després que les fulles es marceixen, els mètodes d'elaboració comencen a divergir segons la tipologia de te. Els tes oolong , tes negres i tes pu-erh solen magolar-se, és a dir les fulles s'enrotllen, retorcen o trituren. El propòsit d'aquest pas és trencar les parets cel·lulars de la fulla i facilitar el següent pas: l'oxidació.

Les fulles han de picar-se completa i uniformement per a produir un lot consistent de te. Alguns tes foscos, amb alts nivells d'oxidació, han de passar per múltiples rondes de magulladures i oxidació. 

Molts petits productors han trobat un terme mitjà, utilitzant màquines que repliquen els processos tradicionals de magolat i no trenquen la fulla. Quan s'utilitzen com un component de l'elaboració artesanal, aquestes màquines augmenten la consistència de la qualitat i mantenen net el procés de producció.

4. Oxidació
Després del magolat, les fulles destinades als tes oolong o negre s'oxiden. Novament, les fulles es col·loquen i es deixen marcir. Les fulles es deixen oxidar naturalment després d'haver estat magolades.

Les fulles han de ser monitorades acuradament durant aquest procés. Per als oolongs, perdre el moment correcte pot significar arruïnar el te o crear una cosa completament diferent del que es pretenia. Una vegada més, la calor i la humitat es controlen acuradament i les safates es giren per a garantir una oxidació uniforme.

Aquest procés és el principal factor diferenciador entre els diferents estils de te. L'elaboració del te verd omet aquests passos per complet, creant un te que, per definició, no està oxidat. Un te negre es defineix com completament oxidat. Els tes pu-erh generalment sofreixen magulladuras, però eviten el pansiment que crea l'oxidació.

5. Fixació
Per a detenir el procés d'oxidació, la fulla de te s'escalfa. Aquest pas s'aplica a tots els estils de te excepte al te negre, on el pas d'assecat final s'utilitza per a detenir lentament l'oxidació. 

Les variacions en el mètode d'escalfar les fulles creen algunes diferències entre els estils regionals. Les fulles que es couen al vapor (com els tes verds japonesos) tindran un sabor molt diferent a les fulles que es torren (com els tes verds xinesos). Fregir les fulles en un wok crea un perfil de sabor diferent que torrar-les en un tambor giratori. D'aquesta manera, els estils d'elaboració poden crear una varietat infinita, fins i tot dins d'una mateixa categoria.

6. Assecat
Tot el te ha d'assecar-se per a eliminar qualsevol humitat residual i crear una fulla estable. Novament, el mètode d'escalfament pot canviar dràsticament el sabor del te. Aquest efecte es veu més comunament amb el torrat al carbó, que imparteix una qualitat distintivament rica al sabor durant aquest pas.

Per contra, el procés d'assecat també pot ser molt suau, per a evitar canvis de sabor. El te blanc , per exemple, generalment rep un enfornat molt gradual, que reprodueix l'assecat al sol tradicional.

Referències:

The 6 steps of tea processing